convenir
verbo intransitivo Conjugaison
1. | [venir bien]
convenir a gut sein für |
2. | [acordar]
convenir en vereinbaren (+A) |
1. | [venir bien]
convenir a gut sein für |
2. | [acordar]
convenir en vereinbaren (+A) |
Complétez la phrase par la forme qui convient.
Si aprueba el carné de conducir, su padre le … un coche.